el Bloc ja no ho fem
servir, estem aquí:
diumenge, 21 de desembre del 2014
dimarts, 21 de gener del 2014
PARC DE LA SERRALADA DE MARINA any 2007
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2007
Durant el 2007 els municipis demanen que la Generalitat entri a formar part del Consorci que gestiona el Parc de la Serralada de Marina. També es redueixen o descarten alguns creixements urbanístic previstos en zones properes al parc, als municipis de Badalona i Tiana. El Parc de la Serralada de Marina es va crear l’any 1997 i el 2002 se’n va aprovar el Pla especial. Des d’aleshores, l’encarregat de la gestió de l’espai és un consorci constituït per ajuntaments de diversos municipis del Barcelonès Nord i la Diputació de Barcelona.
Amb una extensió de 2.086 ha, el Parc de la Serralada de Marina actua com a connector en sentit nord-sud entre la Serralada Litoral i el Parc de Collserola i, en sentit est-oest, entre el riu Besòs i la Mediterrània. És tracta d’una àrea d’un gran interès, tant pels seus valors naturals com per la seva funció com a lloc d’oci i esbarjo derivada de la proximitat a l’àrea urbana del Barcelonès Nord, a cavall de les comarques del Barcelonès i el Maresme. Aquesta zona té uns quants dels municipis més densament poblats del país, com ara Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. En total, les poblacions d’aquests municipis sumen prop de 400.000 mil persones.
La Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles, Santa Coloma de Gramenet i Tiana van constituir l'any 1997 el Consorci del Parc de la Serralada de Marina (CPSM), que és l’encarregat de les tasques de gestió, conservació i millora del Parc.
L'any 2002 es va aprovar definitivament el Pla especial de protecció i millora del sector sud de la Serralada de Marina, que dóna suport legal al Parc i que té com a objectius reforçar la conservació i millora de l’espai i garantir l’ús públic ordenat de la muntanya i la millora de les zones de contacte entre el Parc i les ciutats properes.
L’any 2005, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, (Iniciativa per Catalunya- Verds, ICV), es va comprometre a destinar una partida del pressupost d’aquell any a la gestió de la Serralada de Marina. Amb aquesta iniciativa, la Generalitat volia donar resposta a la petició formulada reiteradament pel Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord (FMBN)* per a implicar la Generalitat en la gestió i el manteniment del Parc tot integrant-se al Consorci i fent una aportació equivalent a l’import de les administracions locals. Tot i això, a final de 2006, la Generalitat encara no havia fet aquesta aportació ni havia participat en la gestió del Parc.
Durant el 2005, l’Ajuntament de Badalona va presentar diferents projectes per a posar en funcionament creixements urbanístics al nord de la B-20, a prop dels límits de l’extrem sud del Parc. Malgrat que alguns d’aquest creixements ja estaven previstos pel Pla general metropolità (PGM), els projectes van despertar el rebuig de les associacions de veïns de la zona.
A Tiana, l’Ajuntament havia volgut urbanitzar els espais propers a l’ermita de l’Alegria. Aquest projecte s’havia proposat l’any 2000 però va topar amb la ferma oposició d’alguns veïns i del partit Gent pel Progrés de Tiana (GPT), que aleshores es trobava a l’oposició. Aquest partit va organitzar manifestacions, concerts, debats i exposicions en contra de l’operació urbanística i va pressionar el govern municipal, en aquell moment format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Finalment, l’1 de juny de 2004 el ple municipal va aprovar inicialment una proposta per a reduir les previsions de creixement del muncipi a la zona i va instar la Generalitat a aprovar una modificació del PGM que ho fes possible. Tanmateix, a final de 2006, la Generalitat encara no havia aprovat l’esmentada modificació.
La participació de la Generalitat en el Consorci
A final de febrer de 2007, el FMBN va reiterar la seva petició que la Generalitat entrés a formar part del Consorci de Gestió del Parc i que hi contribuís econònomicament. Amb tot, l'alcaldessa de Badalona, Maite Arqué (PSC), es va desmarcar d’aquesta petició i va justificar la manca d'implicació econòmica de la Generalitat per la incompatibilitat que això suposava amb els estatuts del Parc.
Per la seva banda, a final de mes, el diputat d’ERC Uriel Bertran va tornar a demanar al Parlament de Catalunya que la Generalitat participés en el Consorci**. Bertran entenia que el Govern de la Generalitat havia d'assumir el 50% del pressupost del Consorci i va afegir que aquesta implicació s'havia de traduir en accions concretes, com ara la senyalització dels corredors d'accés i dels espais del Parc i l'edició de guies per als visitants. El diputat republicà va estimar en gairebé 3 MEUR la quantitat que calia destinar al Parc i va demanar la inclusió d’aquesta partida als pressupostos de la Generalitat per al 2007, que en aquell moment s’estaven negociant. Tanmateix, els pressupostos es van aprovar el mes de juliol sense incloure-hi cap aportació econòmica per al Parc i l’any va acabar sense cap més avenç en aquest sentit.
Polèmica pels creixements urbanístics de Badalona i Tiana
A Badalona, al nord de la B-20, hi ha dos espais que limiten amb el Parc i que el PGM classifica com a urbanitzables: uns terrenys adjacents al barri de Canyet i una zona propera a Can Colomer i al Mas Ram.
Pel que fa a Canyet, a principi d’any de 2007 Ajuntament es va reunir amb els veïns, que van presentar una proposta per a habilitar a la zona un espai de senderisme amb rutes que connectessin el mar amb el Parc. Tot i que l’Ajuntament es va comprometre a estudiar la proposta, no es van produir nous avenços durant la resta de l’any.
A final de novembre l’Ajuntament va establir un acord amb els promotors per a reduir els creixements previstos al sector de Can Colomer i del Mas Ram. Finalment, es permetia construir a la zona només 162 habitatges unifamiliars dels 400 inicialment previstos i la resta d’edificabilitat –un total de 25.000 m2– es repartia entre diferents punts de la ciutat***. Es preveia que les obres començarien l’any 2009.
La decisió de l’Ajuntament no va agradar a les associacions de veïns, que van demanar la retirada del projecte perquè entenien que els seus barris perdien terrenys qualificats com a equipaments, ja que aquests eren els terrenys cedits als promotors a canvi de la renúncia que feien a construir en una part de la muntanya.
D’altra banda, a Tiana, a mitjan octubre el Govern de la Generalitat va aprovar una modificació puntual del PGM als àmbits de Can Masdéu, Camí de l’Alegria-Cementiri, Can Cirera, riera d’en Font i Casa Alta. Aquesta modificació comportava la classificació com a sòl no urbanitzable ―majoritariament sòl d’especial protecció agrícola― de més de 20 ha que estaven classificades com a sòl urbanitzable, i on s’haurien construït 278 habitatges amb un sostre total de més de 33.000 m2.
Més informació
www.diba.es/parcsn/parcs/
www.forummunicipis.org
* El Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord (FMBN) es va constituir el 2002 i l’integraven els ajuntaments de Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià de Besòs, Montgat i Tiana. Tenia com a principal objectiu la concertació entre els municipis membres de polítiques i objectius comuns en les qüestions relacionades amb el territori i les infraestructures.
** Aquest mateix diputat ja havia fet aquesta mateixa petició l’any 2004 a l’aleshores conseller Salvador Milà.
*** D’aquesta manera es limitava fins als 33.000 m² la zona edificable, a tocar del sector del Mas Ram. A Can Colomer es guanyava una zona verda de 69.000 m² i es preveia fer-hi un equipament esportiu de 32.000 m², un hotel que se situaria en una antiga masia i un equipament privat assistencial.
dimarts, 14 de gener del 2014
Sender del turó. Montcada i Reixac.
Aquest sender surt des de l’entrada del polígon industrial de Can Cuiàs (sota la nacional) i puja fins dalt del turó de Montcada per la Plaça Hello Kitty i la pedrera de les pissarres, aquesta propietat de Lafarge.
El sender,
senyalitzat amb marques de color taronja, ens duu per paratges desoladors plens
d’abocadors i hortes il·legals, algunes abandonades desprès de que el Consorci
del Parc Natural de Collserola avises de la prohibició de fer hortes ja que dins
del marc de protecció d’aquest indret és un ús que no permet la normativa del
parc. L’avís de l’enderroc d’aquestes hortes que ens anirem trobant mentre fem
camí, els “propietaris” dels horts encara no tenen constància de la data
d’inici de la recuperació i neteja d’aquesta part del turó oblidada des de fa
molts temps, i que durant aquests últims anys els abocadors il·legals han anat
guanyant espai, fins al punt que podem dir, que Montcada és l’abocador del
Vallès.
Aquesta acció és
una continuació a la denuncia que vam realitzar durant la campanya #SabatesContraLafarge,
el més de novembre, coincidint amb la Festa del Parc amb diversos actes al turó
de Montcada, com la inauguració dels nous itineraris del turó.
La denuncia que vam
fer és la següent:
#SabatesContraLafarge
"Operació Obrim portes"
Mentre s’omplen la
boca i anuncien “a bombo i platerets” la
recuperació de camins per “obrir” el turó de Montcada als usos d’esbarjo, a Can
Cuiàs i Can Sant Joan, i als barris del nord de Barcelona se’ns “tanca la
porta”.
Volem una via
d’accés des d’aquest vessant de la muntanya, verd i segura, volem que les
institucions treballin per la recuperació d’aquest entorn tenint en compte els
usos agrícoles que es podrien conservar amb un sistema d’hortes controlades, i
aprofitar aquesta porta com corredor natural entre la vessant de Collserola i
el segregat turó de Montcada, dins les possibilitat que ens ofereix un entorn
que degut als polígons i carreteres, seccionen aquest indret.
Tenint en compte
que durant les feines de recuperació d’aquest entorn (neteja d’abocadors,
d’horts i barraques il·legals) la gent continuarem pujant i baixant al turó de
Montcada, creiem que nostre petició no és un impossible, si no més bé una
necessitat, i aquesta porta a de servir per ordenar aquest territori oblidat
per les institucions.
Les perifèries i
les fronteres municipals no han de separar pobles, si no més bé ser punts
d’unió, oberts i dignes.
Donem vida als
espais sense vida!.
Finalitzada les obres
del carril VAO l’antic camí va desaparèixer i va ser un home d’uns 70 anys amb
l’aixada a la mà qui va recuperar el sender per enllaçar amb els antics camins
i senders que s’utilitzen com accés als horts i com via d’accés al cim del turó
de Montcada, travessant el sector de les Pissarres*... santa vergonya!.
Amb aquesta acció
denunciem la poca sensibilitat per part de Lafarge i l’Ajuntament de Montcada i
Reixac amb els ciutadans i ciutadanes dels barris de Can Sant Joan i Can Cuiàs
i els barris de la zona Nord de Barcelona, als que no ens tenen en compte a
l’hora de poder accedir a aquest entorn natural.
*El sector de les
Pissarres és propietat de Lafarge, aquí anys enrera es volia continuar
explotant per la extracció de terres, però es va aturar l’explotació gràcies a la pressió popular de la gent que
es van oposar a la continuació de les
agressions al territori a aquesta part segregada de la serra de Collserola.
Van aturar
l’explotació, però avui aquest indret és utilitzat com magatzem de terres,
quitrà i estranyes muntanyes de materials poc convenients per la salut com
restes de fibres de vidre, aquestes muntanyes artificials son poc saludables
tenint en compte la proximitat de les ciutats de Montcada i Reixac i Barcelona.
El vent en moltes ocasions
a escampant per tot arreu pols de tots els colors (negres, grocs i vermells...)
i aquests arriben als nostres carrers i als nostres pulmons.
.JPG "Placa inauguració Plaça Hello Kitty")
divendres, 22 de novembre del 2013
#SabatesContraLafarge (David contra Goliat!)
Sabates contra
Lafarge s’inspira i sorgeix desprès dels fets que van succeir a la
comissió d'investigació de les caixes a la sessió parlamentaria amb la
compareixença de Rodrigo Rato, ex-president de Bankia i ex-ministre del govern
espanyol, a aquesta compareixença David
Fernández (CUP), mentre parlava al seu torn, va increpar sandàlia en mà a Rodrigo
Rato, dient-li quatre veritats.
La resposta i la
intoxicació des dels “Mass Media” no va tardar, com tampoc va tardar a
aparèixer els típics bordant sense arguments i sense cap mena de respecte
contra David, criticant el que ells i elles consideren que no és políticament
correcte. Bé, això ja és habitual en aquestes tertúlies ràncies que ja ens
tenen acostumats canals de TV afins a polítiques de dretes, aquesta actitud
mostrada per l’Espanya rància a molts i moltes ja no ens sorprenen, son els
ecos de la caverna.
La Guerrilla
d’Acció i Atac d’Art Brossa tampoc va ser per causalitat el utilitzar una bota
com eina de denúncia. Junt a la brossa que baixàvem de la muntanya i la nostre
denúncia escrita (Montcada és l’Abocador del Vallès), sempre hem deixat una
bota, el significat que explica David Fernández a la compareixença davant de Rodrigo
Rato amb la sandàlia a la mà, explica i argumenta el perquè de deixar una bota
o sabates com motiu de denúncia a la campanya realitzada “La merda que tu no
veus a la muntanya la baixem a teva porta”.
Aquesta curta
campanya per denunciar l’estat de degradació i els abocadors als entorns
naturals del Municipi, va deixar merda escampada per molt racons de la ciutat,
col·locades sempre estratègicament per fer més visible nostres monuments de
merda.
Aclarir que tots
els monuments “100% art brossa”, eren deixalles recollides de la muntanya i
dels entorns fluvials de Montcada i Reixac.
Desprès d’observar
la irritació del sistema per una sabata,
vam començar a rutllar el cap i vam dir-nos, veient que una sabata espanta a
aquests capitalistes i rancis, aprofitant el dia 17 de novembre que es feia el
Dia del Parc Natural de Collserola amb actes al turó de Montcada, i assegurada
la presència d’autoritats (Màfia i gàngsters) de Lafarge i l’Ajuntament de
Montcada, se’ns va passar pel cap dedicar-li unes quantes sabates a Lafarge i a
l’Ajuntament de Montcada per mostrar nostre rebuig i “rauxa-paròdia” contra
aquesta multinacional, monstre del ciment...
Com?, amb les
nostres armes!, brossa recollida de la muntanya, sabates, botes i sandàlies!.
1). Montreal i
Toronto, Canada 2008. Els ciutadans llencen sabates contra un pòster amb la
imatge de Bush.
2). Bagdad, 2008. Periodista
Al Zaida llença sabata a George Bush
3). Londres, 2009. Sabates
contra Downing Street, la Moncloa britànica
Accions #SabatesContraLafarge :
Diumenge 17 de
novembre els actes es van suspendre a causa del mal temps, això juga a favor
nostre ja que realitzem varies accions abans de l’acte aplaçat al següent
diumenge 24 de novembre.
#SabatesContraLafarge (Riu Besòs)
Amb l’estil propi
de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa deixem una sabata custodiada per
“la vaca que riu” apuntant al monstre de ciment.
#SabatesContraLafarge Operació solidaritat amb Galícia
Per denunciar la
impunitat que les grans empreses tenen a l’hora de contaminar el medi ambient i
destrossar el territori, i denunciar la irresponsabilitat del govern del Partit
Popular, que queden lliures de càrrecs, però esperem que a la seva consciència
les taques i els “hilillos” de “txapapote” quedin marcades per a tota la vida!.
Prou Ecocidis!. Bandera
del moviment “Nunca Máis” de Galícia.
Justícia cas
Prestige!
#SabatesContraLafarge Operació Kalanchoe
Aquesta “acció
constructiva” ve inspirada a la guerra contra Montsanto amb llavors d’Amaranto.
Aquest cactus de
la família Kalanchoe* és fàcil d'arrelar en un terra com és el sector de les
pissarres del turó de Montcada (encara que no considerem una acció coherent, ja
que estem introduint una espècie no autòctona, que ja es pot trobar a diferents
llocs del turó!).
Si aconseguim que
arrelin pot ser tindrem “l'hort medicinal”.
Aquest cactus de
les seves propietats, destaca de ser un bon aliat contra el càncer i com símbol
contra el càncer s'estendrà per una terra morta com és aquest lloc. (Ironia en
ON)
No farem caure al
monstre de ciment amb aquesta acció, però al menys donem vida a un lloc!.
*Kalanchoe
#SabatesContraLafarge Operació Obrim portes
Mentre s’omplen la
boca i anuncien “a bombo i platerets” la
recuperació de camins per “obrir” el turó de Montcada als usos d’esbarjo, a Can
Cuiàs i Can Sant Joan, i als barris del nord de Barcelona se’ns “tanca la porta”.
Volem una via
d’accés des d’aquest vessant de la muntanya, verd i segura, volem que les
institucions treballin per la recuperació d’aquest entorn tenint en compte els
usos agrícoles que es podrien conservar amb un sistema d’hortes controlades, i
aprofitar aquesta porta com corredor natural entre la vessant de Collserola i
el segregat turó de Montcada, dins les possibilitat que ens ofereix un entorn
que degut als polígons i carreteres, seccionen aquest indret.
Tenint en compte
que durant les feines de recuperació d’aquest entorn (neteja d’abocadors,
d’horts i barraques il·legals) la gent continuarem pujant i baixant al turó de
Montcada, creiem que nostre petició no és un impossible, si no més bé una
necessitat, i aquesta porta a de servir per ordenar aquest territori oblidat
per les institucions.
Les perifèries i
les fronteres municipals no han de separar pobles, si no més bé ser punts
d’unió, oberts i dignes.
Donem vida als
espais sense vida!.
Finalitzada les
obres del carril VAO l’antic camí va desaparèixer i va ser un home d’uns 70
anys amb l’aixada a la mà qui va recuperar el sender per enllaçar amb els
antics camins i senders que s’utilitzen com accés als horts i com via d’accés
al cim del turó de Montcada, travessant el sector de les Pissarres*... santa vergonya!.
Amb aquesta acció
denunciem la poca sensibilitat per part de Lafarge i l’Ajuntament de Montcada i
Reixac amb els ciutadans i ciutadanes dels barris de Can Sant Joan i Can Cuiàs
i els barris de la zona Nord de Barcelona, als que no ens tenen en compte a
l’hora de poder accedir a aquest entorn natural.
*El sector de les
Pissarres és propietat de Lafarge, aquí anys enrera es volia continuar
explotant per la extracció de terres, però es va aturar l’explotació gràcies a la pressió popular de la gent que es
van oposar a la continuació de les agressions
al territori a aquesta part segregada de la serra de Collserola.
Van aturar
l’explotació, però avui aquest indret és utilitzat com magatzem de terres,
quitrà i estranyes muntanyes de materials poc convenients per la salut com restes
de fibres de vidre, aquestes muntanyes artificials son poc saludables tenint en
compte la proximitat de les ciutats de Montcada i Reixac i Barcelona.
El vent en moltes
ocasions a escampant per tot arreu pols de tots els colors (negres, grocs i
vermells...) i aquests arriben als nostres carrers i als nostres pulmons.
#SabatesContraLafarge, Museu de la Sabata Crítica.
#SabatesContraLafarge, Museu de la Sabata Crítica.
El col·lectiu
inconscient imaginari de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, havíem instal·lat
el “Museu de la Sabata Crítica” coincidint amb els actes organitzats amb motiu del Dia del Parc Natural de
Collserola al Turó de Lafarge. Aquest museu crític,
una sabata una causa, estava Instal·lat allunyat dels actes principals, però a
desaparegut, la nostre intenció era recollir-lo.
No estem
emprenyades, s’entén que pot ser hagi molestat els atacs al “monstre de ciment”,
o que algú amb bona fe ha recollit el museu desprès del actes, però ens
postulem més per la primera, i no per conspirar contra ningú, si no més bé,
creiem que si algú ha anat a recollir els nostres objectes per no deixar-los
tirats a la muntanya (sabates i taules amb missatges i fulls de paper enganxades
amb pinces, rajoles... per cert, fins les pinces ens han tret), el bol de metall, la carmanyola, la llauna de
conserves, el paquet de tabac, una bossa de plàstic blanca i una llauna de
refresc, que havia al costat d’una rajola indicant la direcció al Turó de
Lafarge, sembla que no han vist això, no han recollit aquestes deixalles ben
visibles. Estrany oi?
Conspiracions
apart, expliquem una mica que va ser el “Museu de la Sabata Critica”.
Durant aquests
dies hem realitzat la campanya #SabatesContraLafarge, deixant nostre empremta
en varis llocs. Per aquesta acció volíem plasmar diferents missatges per
denunciar al “monstre de ciment” per ser còmplice de les penúries del poble de Peruguachi,
per ser còmplice de la destrucció del massís del Garraf, per ser còmplice de la
contaminació que atempta contra la salut de les persones i el medi ambient, missatges
i sabates contra els polítics de torn, que abaixen el cap no davant el poble
per vergonya, si no més bé baixen el cap per fer reverències al “monstre de
ciment”.
Molts missatges, i
entre tants missatges i sabates, també hi havia un missatge: Montcada és l’abocador
del Vallès.
Noticia a la veu
de Montcada:
#SabatesContraLafarge
dimarts, 12 de novembre del 2013
ACTA TROBADA D’ENTITATS PARC SERRALADA DE MARINA
"La implicació de les entitats que treballen,
viuen i gaudeixen dels entorns naturals de Montcada i Reixac, altre assignatura
pendent?."
ACTA TROBADA D’ENTITATS
Montcada, 6 de novembre de 2013
El passat 6 de novembre a les 19h va tenir lloc la Trobada
d’Entitats del Parc de la Serralada de Marina (SMA), amb l’assistència de 25
persones, representant a 17 entitats. Havíem aconseguit contactar amb un total
de 42 entitats, de les quals 6 es van excusar per altres compromisos.
L’acte va discórrer amb molta cordialitat, i va consistir en una
presentació a càrrec d’en Ramon Espinach, Gerent del Consorci del Parc de la
Serralada de Marina sobre el orígens dels moviments de descoberta de la natura,
de l’associacionisme excursionista català, lligat amb la declaració dels
primers espais naturals protegits arreu el món, per acabar amb una reflexió
sobre les raons territorials, polítiques i d’empenta de la societat civil per a
la gestació dels espais naturals a Catalunya, a la província de Barcelona i més
concretament la creació del Consorci del Parc de la Serralada de Marina.
A continuació la direcció del parc va explicar els projectes
desenvolupats al llarg del 2013, així com algunes de les propostes més
rellevants pel 2014. Entre d’altres coses es va proposar la creació de petits
grups de treball per tal de desenvolupar alguns dels aspectes que poden
interessar segons col·lectius (document de bones pràctiques excursionistes,
senyalització de prohibició de bicicletes a la vegada que treballar en la
senyalització del camins aptes per fer recorreguts amb aquest mitjà, etc.); es
va finalitzar amb la presentació d’un vídeo explicatiu sobre el nou portal-web
de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.
A continuació va haver-hi un torn obert d’intervencions, amb
agraïments, comentaris sobre la gestió, suggeriments sobre determinats
projectes, etc.
Finalment, vam acabar l’acte amb una copeta de cava i un trosset
de coca on les entitats es van saludar entre elles, i amb nosaltres, intercanviant
salutacions d’una manera més distesa.
A continuació podeu trobar les intervencions que es van fer en el
torn de paraula:
Centre Excursionista
de Badalona:
·
Demana si la presentació que s’ha fet
avui estarà penjada a la web.
·
Resposta: sí que ho estarà, també el
Programa d’Objectius i Actuacions anual, així com les presentacions dels
informes de gestió que es presenten a les Assemblees del Consorci.
·
Celebra la realització d’un projecte de
millora forestal i dels espais agrícoles de la vall de Sant Jeroni i proposa
continuar aquestes tasques de millora dels entorns cap a la que considera una
de les entrades naturals al parc i en concret en aquesta vall, sota el pont de
la B-20.
·
Resposta: Estem d’acord que aquest és
un dels punts on juntament amb la recuperació de l’entorn de la Creu de
Montigalà, que s’ha començat a fer, s’hauria d’intervenir properament.
·
Comenta que sembla correcta la
limitació de bicicletes sempre i quan s’arribi a acords per tal de dissenyar
itineraris adients a aquest ús.
·
Resposta: Es comenta la possibilitat de
desenvolupar aquest tema en un petit grup de treball al respecte, incorporant
als col·lectius d’usuaris de bicicletes.
·
Comenta la dificultat que suposa
l’arranjament que s’ha fet de la ctra. de la Vallençana en el pas del collet,
per vianants i bicicletes, doncs l’arranjament ha pensant només en vehicles.
·
Resposta: Estem d’acord, des del parc
es van fer gestions però el projecte ja s’estava executant; ens posarem en
contacte amb el departament de carreteres de la Diputació per tal de fer una
proposta de senyalització viària –vertical u horitzontal- que redueixi la
perillositat del creuament.
·
Comenta la necessitat de fer alguna
actuació en els contenidors d’escombraries del Bosc d’en Vilaró.
·
Resposta: hi ha un projecte presentat a
l’ajuntament de Montcada i Reixac que comporta la reducció del número de
contenidors, pel seu sobredimensionament, la seva reubicació, fora del collet i
dins la urbanització, així com el tancament amb fusta per tal de que tingui el
menys impacte visual possible. Es troba pendent d’aprovació per part de
l’Ajuntament.
Societat de Caçadors
El Tordo:
·
Pregunta com és que no hi ha cap
dipòsit d’aigua per la recàrrega d’helicòpters a Montcada.
Demanda que es valori el paper dels caçadors en la seva funció de
control cinegètic i en el manteniment de camins.
·
Resposta: tot i no estar a Montcada, el
parc compta amb un dipòsit molt proper a Montcada que és el que està al costat
de la torre Charlie al municipi de Sta. Coloma, així com un altre al costat de
la torre Bravo, al municipi de Badalona.
D’altra banda també es remarca el gran esforç de coordinació que
s’ha fet en els últims anys entre Ajuntaments, Diputació, Bombers, ADfs que
acaben donant fruit com és el fet que la província de Barcelona sigui la menys
afectada per incendis en l’última dècada.
ADF La Serralada:
·
Comenta l’alta combustibilitat dels
boscos.
·
Resposta: Es comenta les actuacions que
s’han fet tant en relació al manteniment de camins i les infraestructures (de
tanta importància també en termes d’extinció d’incendis), com del projectes
d’aclarida, franges de protecció i obertura d’espais forestals, fets en
col·laboració amb el Projecte de la Diputació amb l’Obra Social La Caixa.
·
Es queixa que les fonts del parc estan
molt abandonades, en concret alguna a prop de les ermites i de ca’l Artiller.
·
Resposta: com que des del parc es
compta amb un inventari de fonts es mirarà de fer un control i seguiment del
seu estat i en concret de les demandades.
·
També comenten que no creuen que la
senyalització de la prohibició de bicicletes en camins d’amplada inferior a 3
metres sigui útil.
·
Resposta: Pensem que al menys serà una
eina de treball per la guarderia forestal de cara a poder informar als usuaris,
així com perquè aquests no puguin al·legar desconeixement al respecte.
Centre Excursionista
Puig Castellar:
·
Celebra el projecte de millora a la
vall de Sant Jeroni per ser un del més emblemàtics pels col·lectius que van
lluitar per aconseguir als anys noranta la declaració de parc de la serralada
de marina; també valora positivament la senyalització per les bicicletes, que
demanaria que es reforcés explícitament amb les funcions de la guarderia; per
últim, recorda la necessitat de posar contenidor o papereres al pla de les
alzines donada l’elevada freqüentació que té el poblat iber del Puig castellar.
·
Resposta: Es pren el compromís de
reflexionar conjuntament amb el tema de les escombraries, tot i que la decisió
es va prendre per tal de no caure en contradicció amb la recollida selectiva
d’escombraries que els ciutadans estan obligats a fer a casa seva i com a eina
pedagògica perquè els visitants s’enduguin les deixalles a casa. En tot cas es
tornarà a parlar conjuntament amb l’ajuntament per veure possibilitats reals de
com fer la recollida d’aquestes deixalles.
Grup d’Astronomia de
Tiana:
·
Pregunta si hi ha novetats al voltant
de la construcció de la carretera B-500.
·
Resposta: no hi ha més informació des
que es va respondre a la fase de consultes en la qual la Diputació de Barcelona
va emetre informe ja conegut, i d’això ben be fa més d’un any.
Amics del Museu
Municipal de Les Maleses:
·
Agraeix al Consorci el recolzament
rebut al llarg de tots aquests anys al projecte d’excavacions i recuperació al
jaciment del poblat iber de Les Maleses, sense el qual no hagués estat possible
arribar als nivells de treball i coneixements al respecte.
·
Resposta: L’agraïment és mutu doncs és
gràcies a la feina feta des d’aquestes associacions i professionals que de
manera entusiasta i voluntariosa s’aconsegueix mantenir un patrimoni i posar en
valor aquest jaciment.
Fundació Pere Tarrés:
·
Pregunta com veuria el parc la
possibilitat de col·laborar per la realització de camps de treball per a joves
en l’àmbit del parc, tenint en compte que la Fundació compta amb cases de
colònies que facilitarien l’allotjament al parc.
·
Resposta: Estem completament oberts a
propostes en aquest sentit, de manera que treballaríem plegats per tal d’oferir
col·laboració en les feines a desenvolupar en el camp de treball. Comptem amb
experiències similars entre altres parcs de la Xarxa que ens poden facilitar la
feina.
Centre d’Estudis del
Barcelonès Nord:
·
Pegunta quin són els estudis científics
que s’han promogut des del parc i recalca la important funció que com a base de
dades científiques representen els espais naturals, així com la necessitat de
disposar d’aquesta informació per una correcta planificació i gestió de
l’espai.
·
Resposta: Es comenten els estudis
encarregats enguany, així com les tasques de seguiment de paràmetres ecològics
que es realitzen des del parc, tot emmarcat dins el full de ruta del Pla de
Conservació de la Biodiversitat, tot i reconèixer que la dedicació
pressupostària en aquesta partida i el personal tècnic amb el que compta es
troba molt minvada.
Coord. caçadors de
Badalona:
·
Comenta que tots plegats hem de treballar
amb un objectiu comú, i que els caçadors no han de ser considerats els
“dolents” sinó que la seva tasca també aporta doncs d’una banda mantenen nets
els camins i corriols i d’altra ajuden en la invasió de senglars que s’està
patint en els últims anys.
·
Resposta: Estem d’acord en què s’ha de
fer una tasca conjunta i consensuada entre tots els sectors de la societat i
creiem que la percepció per part de la societat també ha anat canviant, tot i
que tots hem de ser corresponsables i respectuosos amb les activitats dels
altres usuaris.
S’agraeix la participació de tothom i es posa de manifest la bona
acollida del fet de començar a treballar temes concrets en petits grups de
treball entre els assistents.
dimarts, 8 d’octubre del 2013
Plaça Hello Kity - Turó de Montcada
Guerrilla
d’Acció i Atac d’Art Brossa – Turó de Montcada.
Post:
Miedo Ambiente en Montcada i Reixac.
Aquesta
tarda a tingut la inauguració de la Plaça Hello Kity a l’esplanada del turó de
Montcada (Porta al turó des de Can Cuiàs),
encara que cap autoritat incompetent s’ha presentat a l’acte (tampoc s’ha
convidat a ningú-na) la plaça a quedat inaugurada i és pot visitar durant tots
el dies de l’any.
La
mateixa Hello Kity (en representació a l’alcaldessa de Montcada i Reixac, a la
foto) a agraït als follets i les fades
de la GAAAB per dedicar-l’hi aquesta plaça a l’alcaldessa de Montcada i Reixac,
ja que mereixia aquest reconeixement per la seva força de treball a l’hora de
vetllar per l’entorn natural del turó de Montcada, i calia en agraïment aquest
acte, per la seva lluita en defensa del
medi ambient i els entorns naturals. A la porta de la plaça Hello Kity s’ha
deixat una placa, reciclada d’un dels
molts abocadors il·legals que ens trobem al lloc, dedicada a Maria Elena Pérez.
Segons
un dels follets, que es fa dir “Follet Cabrejat” comenta que aquest no és l’última
inauguració, que s’està plantejant dedicar-l’hi una altre plaça al Pla de
Reixac a la Regidora de Medi Ambient Judith Mojeda.
Tot i
així, està tot per decidir.
.JPG)
divendres, 6 de setembre del 2013
Campanya "La merda que tu no veus a la muntanya la baixem a la teva porta"
Comunicat de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa.
La Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa us anunciem que donem per acabada la campanya de denuncia “La merda que tu no veus a la muntanya la baixem a la teva porta”, malauradament no deixarem de denunciar que Montcada és l’abocador del Vallès.
"Nosaltres només som un petit veler ben en mig d’un desert d’arenes, però creiem que anem seguint bon rumb; aplegar a totes les entitats i remar junts.
Pot ser remant sortirem d’aquest desert d’arena i al primer mar que trobem naufraguem, però al menys estem disposats a naufragar!."
.jpg)
Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, Setembre 2013.
La Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa us anunciem que donem per acabada la campanya de denuncia “La merda que tu no veus a la muntanya la baixem a la teva porta”, malauradament no deixarem de denunciar que Montcada és l’abocador del Vallès.
Nostres propostes ja han arribat on ens interessava, el debat està obert, ara cal actuar lluny dels
interessos de les sigles d’un partit polític i/o un col·lectiu, i començar a fer
realitat la necessitat d'encaminar-nos a un municipi on la sostenibilitat i el
respecte dels nostres entorns naturals no sigui paper mullat.
Per nostre part si hem de fer una valoració d’aquesta
campanya i què hem aconseguit podríem dir que res, no ha sigut temps de victòries,
només hem aconseguit remoure consciències i posar sobre la taula un problema
que arrosseguem des de ja fa unes dècades; la degradació dels entorns naturals i la
poca consciència d’alguns brètols que es pensen que al bosc es pot fer de tot,
encara que sigui un perjudici per l’entorn!.
Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, Setembre 2013.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)