Sabates contra
Lafarge s’inspira i sorgeix desprès dels fets que van succeir a la
comissió d'investigació de les caixes a la sessió parlamentaria amb la
compareixença de Rodrigo Rato, ex-president de Bankia i ex-ministre del govern
espanyol, a aquesta compareixença David
Fernández (CUP), mentre parlava al seu torn, va increpar sandàlia en mà a Rodrigo
Rato, dient-li quatre veritats.
La resposta i la
intoxicació des dels “Mass Media” no va tardar, com tampoc va tardar a
aparèixer els típics bordant sense arguments i sense cap mena de respecte
contra David, criticant el que ells i elles consideren que no és políticament
correcte. Bé, això ja és habitual en aquestes tertúlies ràncies que ja ens
tenen acostumats canals de TV afins a polítiques de dretes, aquesta actitud
mostrada per l’Espanya rància a molts i moltes ja no ens sorprenen, son els
ecos de la caverna.
La Guerrilla
d’Acció i Atac d’Art Brossa tampoc va ser per causalitat el utilitzar una bota
com eina de denúncia. Junt a la brossa que baixàvem de la muntanya i la nostre
denúncia escrita (Montcada és l’Abocador del Vallès), sempre hem deixat una
bota, el significat que explica David Fernández a la compareixença davant de Rodrigo
Rato amb la sandàlia a la mà, explica i argumenta el perquè de deixar una bota
o sabates com motiu de denúncia a la campanya realitzada “La merda que tu no
veus a la muntanya la baixem a teva porta”.
Aquesta curta
campanya per denunciar l’estat de degradació i els abocadors als entorns
naturals del Municipi, va deixar merda escampada per molt racons de la ciutat,
col·locades sempre estratègicament per fer més visible nostres monuments de
merda.
Aclarir que tots
els monuments “100% art brossa”, eren deixalles recollides de la muntanya i
dels entorns fluvials de Montcada i Reixac.
Desprès d’observar
la irritació del sistema per una sabata,
vam començar a rutllar el cap i vam dir-nos, veient que una sabata espanta a
aquests capitalistes i rancis, aprofitant el dia 17 de novembre que es feia el
Dia del Parc Natural de Collserola amb actes al turó de Montcada, i assegurada
la presència d’autoritats (Màfia i gàngsters) de Lafarge i l’Ajuntament de
Montcada, se’ns va passar pel cap dedicar-li unes quantes sabates a Lafarge i a
l’Ajuntament de Montcada per mostrar nostre rebuig i “rauxa-paròdia” contra
aquesta multinacional, monstre del ciment...
Com?, amb les
nostres armes!, brossa recollida de la muntanya, sabates, botes i sandàlies!.
1). Montreal i
Toronto, Canada 2008. Els ciutadans llencen sabates contra un pòster amb la
imatge de Bush.
2). Bagdad, 2008. Periodista
Al Zaida llença sabata a George Bush
3). Londres, 2009. Sabates
contra Downing Street, la Moncloa britànica
Accions #SabatesContraLafarge :
Diumenge 17 de
novembre els actes es van suspendre a causa del mal temps, això juga a favor
nostre ja que realitzem varies accions abans de l’acte aplaçat al següent
diumenge 24 de novembre.
#SabatesContraLafarge (Riu Besòs)
Amb l’estil propi
de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa deixem una sabata custodiada per
“la vaca que riu” apuntant al monstre de ciment.
#SabatesContraLafarge Operació solidaritat amb Galícia
Per denunciar la
impunitat que les grans empreses tenen a l’hora de contaminar el medi ambient i
destrossar el territori, i denunciar la irresponsabilitat del govern del Partit
Popular, que queden lliures de càrrecs, però esperem que a la seva consciència
les taques i els “hilillos” de “txapapote” quedin marcades per a tota la vida!.
Prou Ecocidis!. Bandera
del moviment “Nunca Máis” de Galícia.
Justícia cas
Prestige!
#SabatesContraLafarge Operació Kalanchoe
Aquesta “acció
constructiva” ve inspirada a la guerra contra Montsanto amb llavors d’Amaranto.
Aquest cactus de
la família Kalanchoe* és fàcil d'arrelar en un terra com és el sector de les
pissarres del turó de Montcada (encara que no considerem una acció coherent, ja
que estem introduint una espècie no autòctona, que ja es pot trobar a diferents
llocs del turó!).
Si aconseguim que
arrelin pot ser tindrem “l'hort medicinal”.
Aquest cactus de
les seves propietats, destaca de ser un bon aliat contra el càncer i com símbol
contra el càncer s'estendrà per una terra morta com és aquest lloc. (Ironia en
ON)
No farem caure al
monstre de ciment amb aquesta acció, però al menys donem vida a un lloc!.
*Kalanchoe
#SabatesContraLafarge Operació Obrim portes
Mentre s’omplen la
boca i anuncien “a bombo i platerets” la
recuperació de camins per “obrir” el turó de Montcada als usos d’esbarjo, a Can
Cuiàs i Can Sant Joan, i als barris del nord de Barcelona se’ns “tanca la porta”.
Volem una via
d’accés des d’aquest vessant de la muntanya, verd i segura, volem que les
institucions treballin per la recuperació d’aquest entorn tenint en compte els
usos agrícoles que es podrien conservar amb un sistema d’hortes controlades, i
aprofitar aquesta porta com corredor natural entre la vessant de Collserola i
el segregat turó de Montcada, dins les possibilitat que ens ofereix un entorn
que degut als polígons i carreteres, seccionen aquest indret.
Tenint en compte
que durant les feines de recuperació d’aquest entorn (neteja d’abocadors,
d’horts i barraques il·legals) la gent continuarem pujant i baixant al turó de
Montcada, creiem que nostre petició no és un impossible, si no més bé una
necessitat, i aquesta porta a de servir per ordenar aquest territori oblidat
per les institucions.
Les perifèries i
les fronteres municipals no han de separar pobles, si no més bé ser punts
d’unió, oberts i dignes.
Donem vida als
espais sense vida!.
Finalitzada les
obres del carril VAO l’antic camí va desaparèixer i va ser un home d’uns 70
anys amb l’aixada a la mà qui va recuperar el sender per enllaçar amb els
antics camins i senders que s’utilitzen com accés als horts i com via d’accés
al cim del turó de Montcada, travessant el sector de les Pissarres*... santa vergonya!.
Amb aquesta acció
denunciem la poca sensibilitat per part de Lafarge i l’Ajuntament de Montcada i
Reixac amb els ciutadans i ciutadanes dels barris de Can Sant Joan i Can Cuiàs
i els barris de la zona Nord de Barcelona, als que no ens tenen en compte a
l’hora de poder accedir a aquest entorn natural.
*El sector de les
Pissarres és propietat de Lafarge, aquí anys enrera es volia continuar
explotant per la extracció de terres, però es va aturar l’explotació gràcies a la pressió popular de la gent que es
van oposar a la continuació de les agressions
al territori a aquesta part segregada de la serra de Collserola.
Van aturar
l’explotació, però avui aquest indret és utilitzat com magatzem de terres,
quitrà i estranyes muntanyes de materials poc convenients per la salut com restes
de fibres de vidre, aquestes muntanyes artificials son poc saludables tenint en
compte la proximitat de les ciutats de Montcada i Reixac i Barcelona.
El vent en moltes
ocasions a escampant per tot arreu pols de tots els colors (negres, grocs i
vermells...) i aquests arriben als nostres carrers i als nostres pulmons.
#SabatesContraLafarge, Museu de la Sabata Crítica.
#SabatesContraLafarge, Museu de la Sabata Crítica.
El col·lectiu
inconscient imaginari de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, havíem instal·lat
el “Museu de la Sabata Crítica” coincidint amb els actes organitzats amb motiu del Dia del Parc Natural de
Collserola al Turó de Lafarge. Aquest museu crític,
una sabata una causa, estava Instal·lat allunyat dels actes principals, però a
desaparegut, la nostre intenció era recollir-lo.
No estem
emprenyades, s’entén que pot ser hagi molestat els atacs al “monstre de ciment”,
o que algú amb bona fe ha recollit el museu desprès del actes, però ens
postulem més per la primera, i no per conspirar contra ningú, si no més bé,
creiem que si algú ha anat a recollir els nostres objectes per no deixar-los
tirats a la muntanya (sabates i taules amb missatges i fulls de paper enganxades
amb pinces, rajoles... per cert, fins les pinces ens han tret), el bol de metall, la carmanyola, la llauna de
conserves, el paquet de tabac, una bossa de plàstic blanca i una llauna de
refresc, que havia al costat d’una rajola indicant la direcció al Turó de
Lafarge, sembla que no han vist això, no han recollit aquestes deixalles ben
visibles. Estrany oi?
Conspiracions
apart, expliquem una mica que va ser el “Museu de la Sabata Critica”.
Durant aquests
dies hem realitzat la campanya #SabatesContraLafarge, deixant nostre empremta
en varis llocs. Per aquesta acció volíem plasmar diferents missatges per
denunciar al “monstre de ciment” per ser còmplice de les penúries del poble de Peruguachi,
per ser còmplice de la destrucció del massís del Garraf, per ser còmplice de la
contaminació que atempta contra la salut de les persones i el medi ambient, missatges
i sabates contra els polítics de torn, que abaixen el cap no davant el poble
per vergonya, si no més bé baixen el cap per fer reverències al “monstre de
ciment”.
Molts missatges, i
entre tants missatges i sabates, també hi havia un missatge: Montcada és l’abocador
del Vallès.
Noticia a la veu
de Montcada:
#SabatesContraLafarge
