divendres, 22 de novembre del 2013

#SabatesContraLafarge (David contra Goliat!)



Sabates contra Lafarge s’inspira i sorgeix desprès dels fets que van succeir a la comissió d'investigació de les caixes a la sessió parlamentaria amb la compareixença de Rodrigo Rato, ex-president de Bankia i ex-ministre del govern espanyol,  a aquesta compareixença   David Fernández (CUP), mentre parlava al seu torn, va increpar sandàlia en mà a Rodrigo Rato, dient-li quatre veritats.

La resposta i la intoxicació des dels “Mass Media” no va tardar, com tampoc va tardar a aparèixer els típics bordant sense arguments i sense cap mena de respecte contra David, criticant el que ells i elles consideren que no és políticament correcte. Bé, això ja és habitual en aquestes tertúlies ràncies que ja ens tenen acostumats canals de TV afins a polítiques de dretes, aquesta actitud mostrada per l’Espanya rància a molts i moltes ja no ens sorprenen, son els ecos de la caverna. 

La Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa tampoc va ser per causalitat el utilitzar una bota com eina de denúncia. Junt a la brossa que baixàvem de la muntanya i la nostre denúncia escrita (Montcada és l’Abocador del Vallès), sempre hem deixat una bota, el significat que explica David Fernández a la compareixença davant de Rodrigo Rato amb la sandàlia a la mà, explica i argumenta el perquè de deixar una bota o sabates com motiu de denúncia a la campanya realitzada “La merda que tu no veus a la muntanya la baixem a teva porta”.

Aquesta curta campanya per denunciar l’estat de degradació i els abocadors als entorns naturals del Municipi, va deixar merda escampada per molt racons de la ciutat, col·locades sempre estratègicament per fer més visible nostres monuments de merda.

Aclarir que tots els monuments “100% art brossa”, eren deixalles recollides de la muntanya i dels entorns fluvials de Montcada i Reixac.

Desprès d’observar la irritació  del sistema per una sabata, vam començar a rutllar el cap i vam dir-nos, veient que una sabata espanta a aquests capitalistes i rancis, aprofitant el dia 17 de novembre que es feia el Dia del Parc Natural de Collserola amb actes al turó de Montcada, i assegurada la presència d’autoritats (Màfia i gàngsters) de Lafarge i l’Ajuntament de Montcada, se’ns va passar pel cap dedicar-li unes quantes sabates a Lafarge i a l’Ajuntament de Montcada per mostrar nostre rebuig i “rauxa-paròdia” contra aquesta multinacional, monstre del ciment...

Com?, amb les nostres armes!, brossa recollida de la muntanya, sabates, botes i sandàlies!.
 
1). Montreal i Toronto, Canada 2008. Els ciutadans llencen sabates contra un pòster amb la imatge de Bush.
2). Bagdad, 2008. Periodista Al Zaida llença sabata a George Bush
3). Londres, 2009. Sabates contra Downing Street, la Moncloa britànica



Accions #SabatesContraLafarge :

Diumenge 17 de novembre els actes es van suspendre a causa del mal temps, això juga a favor nostre ja que realitzem varies accions abans de l’acte aplaçat al següent diumenge 24 de novembre.

#SabatesContraLafarge (Riu Besòs)

Amb l’estil propi de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa deixem una sabata custodiada per “la vaca que riu” apuntant al monstre de ciment.

 
#SabatesContraLafarge Operació solidaritat amb Galícia

Per denunciar la impunitat que les grans empreses tenen a l’hora de contaminar el medi ambient i destrossar el territori, i denunciar la irresponsabilitat del govern del Partit Popular, que queden lliures de càrrecs, però esperem que a la seva consciència les taques i els “hilillos” de “txapapote” quedin marcades  per a tota la vida!.

 
Prou Ecocidis!. Bandera del moviment “Nunca Máis” de Galícia.
Justícia cas Prestige!

#SabatesContraLafarge Operació Kalanchoe

Aquesta “acció constructiva” ve inspirada a la guerra contra Montsanto amb llavors d’Amaranto.

Aquest cactus de la família Kalanchoe* és fàcil d'arrelar en un terra com és el sector de les pissarres del turó de Montcada (encara que no considerem una acció coherent, ja que estem introduint una espècie no autòctona, que ja es pot trobar a diferents llocs del turó!).

Si aconseguim que arrelin pot ser tindrem “l'hort medicinal”.

Aquest cactus de les seves propietats, destaca de ser un bon aliat contra el càncer i com símbol contra el càncer s'estendrà per una terra morta com és aquest lloc. (Ironia en ON)

No farem caure al monstre de ciment amb aquesta acció, però al menys donem vida a un lloc!.
 


*Kalanchoe

#SabatesContraLafarge Operació Obrim portes

Mentre s’omplen la boca i anuncien  “a bombo i platerets” la recuperació de camins per “obrir” el turó de Montcada als usos d’esbarjo, a Can Cuiàs i Can Sant Joan, i als barris del nord de Barcelona se’ns “tanca la porta”.

Volem una via d’accés des d’aquest vessant de la muntanya, verd i segura, volem que les institucions treballin per la recuperació d’aquest entorn tenint en compte els usos agrícoles que es podrien conservar amb un sistema d’hortes controlades, i aprofitar aquesta porta com corredor natural entre la vessant de Collserola i el segregat turó de Montcada, dins les possibilitat que ens ofereix un entorn que degut als polígons i carreteres, seccionen aquest indret.

Tenint en compte que durant les feines de recuperació d’aquest entorn (neteja d’abocadors, d’horts i barraques il·legals) la gent continuarem pujant i baixant al turó de Montcada, creiem que nostre petició no és un impossible, si no més bé una necessitat, i aquesta porta a de servir per ordenar aquest territori oblidat per les institucions.

Les perifèries i les fronteres municipals no han de separar pobles, si no més bé ser punts d’unió, oberts i dignes.

Donem vida als espais sense vida!.

Finalitzada les obres del carril VAO l’antic camí va desaparèixer i va ser un home d’uns 70 anys amb l’aixada a la mà qui va recuperar el sender per enllaçar amb els antics camins i senders que s’utilitzen com accés als horts i com via d’accés al cim del turó de Montcada, travessant el sector de les Pissarres*...  santa vergonya!.

Amb aquesta acció denunciem la poca sensibilitat per part de Lafarge i l’Ajuntament de Montcada i Reixac amb els ciutadans i ciutadanes dels barris de Can Sant Joan i Can Cuiàs i els barris de la zona Nord de Barcelona, als que no ens tenen en compte a l’hora de poder accedir a aquest entorn natural.
 

*El sector de les Pissarres és propietat de Lafarge, aquí anys enrera es volia continuar explotant per la extracció de terres, però es va aturar l’explotació  gràcies a la pressió popular de la gent que es van oposar  a la continuació de les agressions al territori a aquesta part segregada de la serra de Collserola.

Van aturar l’explotació, però avui aquest indret és utilitzat com magatzem de terres, quitrà i estranyes muntanyes de materials poc convenients per la salut com restes de fibres de vidre, aquestes muntanyes artificials son poc saludables tenint en compte la proximitat de les ciutats de Montcada i Reixac i Barcelona.

El vent en moltes ocasions a escampant per tot arreu pols de tots els colors (negres, grocs i vermells...) i aquests arriben als nostres carrers i als nostres pulmons.

#SabatesContraLafarge, Museu de la Sabata Crítica.
 
El col·lectiu inconscient imaginari de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, havíem instal·lat el “Museu de la Sabata Crítica” coincidint amb els actes organitzats amb motiu del Dia del Parc Natural de Collserola al Turó de Lafarge. Aquest museu crític, una sabata una causa, estava Instal·lat  allunyat dels actes principals, però a desaparegut, la nostre intenció era recollir-lo.
No estem emprenyades, s’entén que pot ser hagi molestat els atacs al “monstre de ciment”, o que algú amb bona fe ha recollit el museu desprès del actes, però ens postulem més per la primera, i no per conspirar contra ningú, si no més bé, creiem que si algú ha anat a recollir els nostres objectes per no deixar-los tirats a la muntanya (sabates i taules amb missatges i fulls de paper enganxades amb pinces, rajoles... per cert, fins les pinces ens han tret),  el bol de metall, la carmanyola, la llauna de conserves, el paquet de tabac, una bossa de plàstic blanca i una llauna de refresc, que havia al costat d’una rajola indicant la direcció al Turó de Lafarge, sembla que no han vist això, no han recollit aquestes deixalles ben visibles. Estrany oi?
 
 

Conspiracions apart, expliquem una mica que va ser el “Museu de la Sabata Critica”.
Durant aquests dies hem realitzat la campanya #SabatesContraLafarge, deixant nostre empremta en varis llocs. Per aquesta acció volíem plasmar diferents missatges per denunciar al “monstre de ciment” per ser còmplice de les penúries del poble de Peruguachi, per ser còmplice de la destrucció del massís del Garraf, per ser còmplice de la contaminació que atempta contra la salut de les persones i el medi ambient, missatges i sabates contra els polítics de torn, que abaixen el cap no davant el poble per vergonya, si no més bé baixen el cap per fer reverències al “monstre de ciment”.
Molts missatges, i entre tants missatges i sabates, també hi havia un missatge: Montcada és l’abocador del Vallès.
 
Noticia a la veu de Montcada:


#SabatesContraLafarge
 
 
Guerrilla d'Acció i Atac d'Art Brossa
GAAAB
novembre 2013

dimarts, 12 de novembre del 2013

ACTA TROBADA D’ENTITATS PARC SERRALADA DE MARINA


"La implicació de les entitats que treballen, viuen i gaudeixen dels entorns naturals de Montcada i Reixac, altre assignatura pendent?."

ACTA TROBADA D’ENTITATS
Montcada, 6 de novembre de 2013

El passat 6 de novembre a les 19h va tenir lloc la Trobada d’Entitats del Parc de la Serralada de Marina (SMA), amb l’assistència de 25 persones, representant a 17 entitats. Havíem aconseguit contactar amb un total de 42 entitats, de les quals 6 es van excusar per altres compromisos.
L’acte va discórrer amb molta cordialitat, i va consistir en una presentació a càrrec d’en Ramon Espinach, Gerent del Consorci del Parc de la Serralada de Marina sobre el orígens dels moviments de descoberta de la natura, de l’associacionisme excursionista català, lligat amb la declaració dels primers espais naturals protegits arreu el món, per acabar amb una reflexió sobre les raons territorials, polítiques i d’empenta de la societat civil per a la gestació dels espais naturals a Catalunya, a la província de Barcelona i més concretament la creació del Consorci del Parc de la Serralada de Marina.
A continuació la direcció del parc va explicar els projectes desenvolupats al llarg del 2013, així com algunes de les propostes més rellevants pel 2014. Entre d’altres coses es va proposar la creació de petits grups de treball per tal de desenvolupar alguns dels aspectes que poden interessar segons col·lectius (document de bones pràctiques excursionistes, senyalització de prohibició de bicicletes a la vegada que treballar en la senyalització del camins aptes per fer recorreguts amb aquest mitjà, etc.); es va finalitzar amb la presentació d’un vídeo explicatiu sobre el nou portal-web de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.
A continuació va haver-hi un torn obert d’intervencions, amb agraïments, comentaris sobre la gestió, suggeriments sobre determinats projectes, etc.
Finalment, vam acabar l’acte amb una copeta de cava i un trosset de coca on les entitats es van saludar entre elles, i amb nosaltres, intercanviant salutacions d’una manera més distesa.
A continuació podeu trobar les intervencions que es van fer en el torn de paraula:
Centre Excursionista de Badalona:

·                                 Demana si la presentació que s’ha fet avui estarà penjada a la web.

·                                 Resposta: sí que ho estarà, també el Programa d’Objectius i Actuacions anual, així com les presentacions dels informes de gestió que es presenten a les Assemblees del Consorci.

·                                 Celebra la realització d’un projecte de millora forestal i dels espais agrícoles de la vall de Sant Jeroni i proposa continuar aquestes tasques de millora dels entorns cap a la que considera una de les entrades naturals al parc i en concret en aquesta vall, sota el pont de la B-20.

·                                 Resposta: Estem d’acord que aquest és un dels punts on juntament amb la recuperació de l’entorn de la Creu de Montigalà, que s’ha començat a fer, s’hauria d’intervenir properament.

·                                 Comenta que sembla correcta la limitació de bicicletes sempre i quan s’arribi a acords per tal de dissenyar itineraris adients a aquest ús.

·                                 Resposta: Es comenta la possibilitat de desenvolupar aquest tema en un petit grup de treball al respecte, incorporant als col·lectius d’usuaris de bicicletes.

·                                 Comenta la dificultat que suposa l’arranjament que s’ha fet de la ctra. de la Vallençana en el pas del collet, per vianants i bicicletes, doncs l’arranjament ha pensant només en vehicles.

·                                 Resposta: Estem d’acord, des del parc es van fer gestions però el projecte ja s’estava executant; ens posarem en contacte amb el departament de carreteres de la Diputació per tal de fer una proposta de senyalització viària –vertical u horitzontal- que redueixi la perillositat del creuament.

·                                 Comenta la necessitat de fer alguna actuació en els contenidors d’escombraries del Bosc d’en Vilaró.

·                                 Resposta: hi ha un projecte presentat a l’ajuntament de Montcada i Reixac que comporta la reducció del número de contenidors, pel seu sobredimensionament, la seva reubicació, fora del collet i dins la urbanització, així com el tancament amb fusta per tal de que tingui el menys impacte visual possible. Es troba pendent d’aprovació per part de l’Ajuntament.

Societat de Caçadors El Tordo:

·                                 Pregunta com és que no hi ha cap dipòsit d’aigua per la recàrrega d’helicòpters a Montcada.

Demanda que es valori el paper dels caçadors en la seva funció de control cinegètic i en el manteniment de camins.

·                                 Resposta: tot i no estar a Montcada, el parc compta amb un dipòsit molt proper a Montcada que és el que està al costat de la torre Charlie al municipi de Sta. Coloma, així com un altre al costat de la torre Bravo, al municipi de Badalona.

D’altra banda també es remarca el gran esforç de coordinació que s’ha fet en els últims anys entre Ajuntaments, Diputació, Bombers, ADfs que acaben donant fruit com és el fet que la província de Barcelona sigui la menys afectada per incendis en l’última dècada.

ADF La Serralada:

·                                 Comenta l’alta combustibilitat dels boscos.

·                                 Resposta: Es comenta les actuacions que s’han fet tant en relació al manteniment de camins i les infraestructures (de tanta importància també en termes d’extinció d’incendis), com del projectes d’aclarida, franges de protecció i obertura d’espais forestals, fets en col·laboració amb el Projecte de la Diputació amb l’Obra Social La Caixa.

·                                 Es queixa que les fonts del parc estan molt abandonades, en concret alguna a prop de les ermites i de ca’l Artiller.

·                                 Resposta: com que des del parc es compta amb un inventari de fonts es mirarà de fer un control i seguiment del seu estat i en concret de les demandades.

·                                 També comenten que no creuen que la senyalització de la prohibició de bicicletes en camins d’amplada inferior a 3 metres sigui útil.

·                                 Resposta: Pensem que al menys serà una eina de treball per la guarderia forestal de cara a poder informar als usuaris, així com perquè aquests no puguin al·legar desconeixement al respecte.

Centre Excursionista Puig Castellar:

·                                 Celebra el projecte de millora a la vall de Sant Jeroni per ser un del més emblemàtics pels col·lectius que van lluitar per aconseguir als anys noranta la declaració de parc de la serralada de marina; també valora positivament la senyalització per les bicicletes, que demanaria que es reforcés explícitament amb les funcions de la guarderia; per últim, recorda la necessitat de posar contenidor o papereres al pla de les alzines donada l’elevada freqüentació que té el poblat iber del Puig castellar.

·                                 Resposta: Es pren el compromís de reflexionar conjuntament amb el tema de les escombraries, tot i que la decisió es va prendre per tal de no caure en contradicció amb la recollida selectiva d’escombraries que els ciutadans estan obligats a fer a casa seva i com a eina pedagògica perquè els visitants s’enduguin les deixalles a casa. En tot cas es tornarà a parlar conjuntament amb l’ajuntament per veure possibilitats reals de com fer la recollida d’aquestes deixalles.

Grup d’Astronomia de Tiana:

·                                 Pregunta si hi ha novetats al voltant de la construcció de la carretera B-500.

·                                 Resposta: no hi ha més informació des que es va respondre a la fase de consultes en la qual la Diputació de Barcelona va emetre informe ja conegut, i d’això ben be fa més d’un any.

Amics del Museu Municipal de Les Maleses:

·                                 Agraeix al Consorci el recolzament rebut al llarg de tots aquests anys al projecte d’excavacions i recuperació al jaciment del poblat iber de Les Maleses, sense el qual no hagués estat possible arribar als nivells de treball i coneixements al respecte.

·                                 Resposta: L’agraïment és mutu doncs és gràcies a la feina feta des d’aquestes associacions i professionals que de manera entusiasta i voluntariosa s’aconsegueix mantenir un patrimoni i posar en valor aquest jaciment.

Fundació Pere Tarrés:

·                                 Pregunta com veuria el parc la possibilitat de col·laborar per la realització de camps de treball per a joves en l’àmbit del parc, tenint en compte que la Fundació compta amb cases de colònies que facilitarien l’allotjament al parc.

·                                 Resposta: Estem completament oberts a propostes en aquest sentit, de manera que treballaríem plegats per tal d’oferir col·laboració en les feines a desenvolupar en el camp de treball. Comptem amb experiències similars entre altres parcs de la Xarxa que ens poden facilitar la feina.

Centre d’Estudis del Barcelonès Nord:

·                                 Pegunta quin són els estudis científics que s’han promogut des del parc i recalca la important funció que com a base de dades científiques representen els espais naturals, així com la necessitat de disposar d’aquesta informació per una correcta planificació i gestió de l’espai.

·                                 Resposta: Es comenten els estudis encarregats enguany, així com les tasques de seguiment de paràmetres ecològics que es realitzen des del parc, tot emmarcat dins el full de ruta del Pla de Conservació de la Biodiversitat, tot i reconèixer que la dedicació pressupostària en aquesta partida i el personal tècnic amb el que compta es troba molt minvada.

Coord. caçadors de Badalona:

·                                 Comenta que tots plegats hem de treballar amb un objectiu comú, i que els caçadors no han de ser considerats els “dolents” sinó que la seva tasca també aporta doncs d’una banda mantenen nets els camins i corriols i d’altra ajuden en la invasió de senglars que s’està patint en els últims anys.

·                                 Resposta: Estem d’acord en què s’ha de fer una tasca conjunta i consensuada entre tots els sectors de la societat i creiem que la percepció per part de la societat també ha anat canviant, tot i que tots hem de ser corresponsables i respectuosos amb les activitats dels altres usuaris.

S’agraeix la participació de tothom i es posa de manifest la bona acollida del fet de començar a treballar temes concrets en petits grups de treball entre els assistents.

 

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Plaça Hello Kity - Turó de Montcada


Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa – Turó de Montcada.

Post: Miedo Ambiente en Montcada i Reixac.

 

Aquesta tarda a tingut la inauguració de la Plaça Hello Kity a l’esplanada del turó de Montcada (Porta al turó des  de Can Cuiàs), encara que cap autoritat incompetent s’ha presentat a l’acte (tampoc s’ha convidat a ningú-na) la plaça a quedat inaugurada i és pot visitar durant tots el dies de l’any.

La mateixa Hello Kity (en representació a l’alcaldessa de Montcada i Reixac, a la foto)  a agraït als follets i les fades de la GAAAB per dedicar-l’hi aquesta plaça a l’alcaldessa de Montcada i Reixac, ja que mereixia aquest reconeixement per la seva força de treball a l’hora de vetllar per l’entorn natural del turó de Montcada, i calia en agraïment aquest acte,  per la seva lluita en defensa del medi ambient i els entorns naturals. A la porta de la plaça Hello Kity s’ha deixat una  placa, reciclada d’un dels molts abocadors il·legals que ens trobem al lloc,  dedicada a Maria Elena Pérez.

Segons un dels follets, que es fa dir “Follet Cabrejat” comenta que aquest no és l’última inauguració, que s’està plantejant dedicar-l’hi una altre plaça al Pla de Reixac a la Regidora de Medi Ambient Judith Mojeda.

Tot i així, està tot per decidir.
 



 

divendres, 6 de setembre del 2013

Campanya "La merda que tu no veus a la muntanya la baixem a la teva porta"

Comunicat de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa.

La Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa us anunciem que donem per acabada la campanya de denuncia “La merda que tu no veus a la muntanya la baixem a la teva porta”, malauradament  no deixarem de denunciar que Montcada és l’abocador del Vallès.

Nostres propostes ja han arribat on ens interessava, el debat està obert, ara cal actuar lluny dels interessos de les sigles d’un partit polític i/o un col·lectiu, i començar a fer realitat la necessitat d'encaminar-nos a un municipi on la sostenibilitat i el respecte dels nostres entorns naturals no sigui paper mullat.

Per nostre part si hem de fer una valoració d’aquesta campanya i què hem aconseguit podríem dir que res, no ha sigut temps de victòries, només hem aconseguit remoure consciències i posar sobre la taula un problema que arrosseguem des de ja fa unes dècades; la degradació dels entorns naturals i la poca consciència d’alguns brètols que es pensen que al bosc es pot fer de tot, encara que sigui un perjudici per l’entorn!.


 "Nosaltres només som un petit veler ben en mig d’un desert d’arenes, però creiem que anem seguint bon rumb; aplegar a totes les entitats i remar junts.
Pot ser remant sortirem d’aquest desert d’arena i al primer mar que trobem naufraguem, però al menys estem disposats a naufragar!."



 
Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, Setembre 2013.

divendres, 12 de juliol del 2013

L'any dels focs

El 4 de juliol de 1994 va ser un dia tràgic. Aquell dia es van declarar més de cent incendis forestals des de l'Alt Empordà fins a la Vall d'Albaida. En menys d'una setmana es van cremar més de cent mil hectàrees de bosc i matolls als Països Catalans, van morir disset persones i les pèrdues econòmiques van superar els 75.000 milions de pessetes. Per una vegada el País Valencià i Catalunya van estar ben units: units en la catàstrofe.

Un estiu ressec, un vent de ponent incontrolable, uns boscos bruts i abandonats, unes línies elèctriques poc cuidades, alguns provocadors, tot plegat va desencadenar el drama. Les dotacions de bombers i els sofisticats mitjans tècnics van ser insuficients per contenir l'avenç dels focs. L'esforç de milers de voluntaris va ser impressionant però mancat d'organització i mitjans.

L'any ja va començar malament en aquest camp, perquè en plena primavera van arribar els primers senyals d'alarma. Els incendis de l'abril van afectar les comarques del sud de Catalunya, sobretot el Baix Camp, i el massís del Garraf. El foc va arrasar gairebé vuit mil hectàrees a Catalunya en vuit dies, del 6 al 13 d'abril. Durant aquest període, els Bombers de la Generalitat van fer front a un total de 348 incendis forestals. Els tres més grans van ser els del Garraf, la serra de Llaberia i Sant Martí Sarroca.

A Tarragona les tasques d'extinció dels incendis es van complicar a causa del fort vent. El foc va provocar restriccions de trànsit de vehicles pesants i articulats a l'autopista A-7 i a la carretera N-340, des de Miami Platja (Baix Camp) fins a les comarques de Castelló. El dia 8 es van declarar quatre nous incendis.

A primera hora de la tarda del dissabte 9 d'abril es va declarar un incendi a Olivella, al massís del Garraf, que va acabar devastant el Parc Natural. El foc es va desplaçar cap a la plana Novella, fins al terme municipal de Begues. La causa de l'incendi havia estat una imprudència: la crema incontrolada de rostolls. I va provocar l'evacuació de la urbanització Masferrer i el tall de la carretera C-246. Altres sinistres van afectar la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà, el Baix Penedès, Osona i el Berguedà.

Mentre els veïns del Parc Natural del Garraf es mobilitzaven per cooperar en l'extinció de l'incendi, les flames es descontrolaven al Baix Camp amenaçant les poblacions de Pratdip, Vandellòs, l'Hospitalet de l'Infant i Tivissa. L'incendi que va cremar quasi la meitat del Parc Natural del Garraf es va apagar el 12 d'abril, amb un balanç de prop de 5.000 hectàrees de boscos i matolls cremats. Dies després, un helicòpter sembraria de pinyons les arbredes cremades per ajudar a regenerar el massís. El 13 del mateix mes, es controlava l'últim dels grans focs de l'abril, el de la serra de Llaberia.

L'1 de juny es va declarar un incendi a l'illa de Mallorca. L'endemà altres focs començaven a Eivissa i a València. Tots tres van cremar més de 10.000 hectàrees. L'incendi més llarg va ser el d'Eivissa, que s'havia iniciat als afores de la ciutat. A finals de juny, la comarca valenciana dels Serrans va patir un tercer foc, amb què ja sumaven 6.000 hectàrees cremades de bosc al País Valencià durant aquest mes.

El 24 de juny els Bombers de la Generalitat van efectuar més de 200 sortides. La més important va ser per apagar un foc declarat a la serra de la Conreria, entre el Maresme i el Vallès Oriental, en què es van cremar deu hectàrees. Els bombers van aconseguir controlar l'incendi a mitja tarda.

L'1 i 2 de juliol es declaraven incendis a Collserola (Barcelonès) i Calders (Bages). El dia 3, els nous incendis importants es van declarar a Puigcerdà, Camarasa i Tordera. La Generalitat va demanar ajut a helicòpters francesos perquè tots els efectius ja estaven treballant en altres focs.

La primera tragèdia va arribar el 4 de juliol. Tres joves van morir calcinats a Catalunya quan es refugiaven d'un foc forestal a les coves del Salnitre de Collbató. Hi havia una vintena de focs descontrolats que van cremar més de 10.000 hectàrees. El dispositiu antiincendis es va demostrar impotent per aturar els focs. En els més importants, el del Berguedà i del Bages, dos avis van morir a Casserres a la seva masia envoltats per les flames el 5 d'aquest mes. Els ciutadans, els Ajuntaments i els partits polítics de l'oposició van criticar aferrissadament la manca de mitjans i de coordinació, i van demanar responsabilitats davant la tragèdia. Tothom mirava cap a la Generalitat, que responia, impotent, que no tenia més mitjans per controlar la gran onada d'incendis.

En poc més de 24 hores s'havien cremat més de 30.000 hectàrees. En cinc dies es van haver d'evacuar més de 6.500 persones. El 18 de juliol els perits judicials van certificar que l'incendi que s'havia declarat el 4 de juliol al Berguedà havia estat originat per la caiguda d'espurnes d'una línia elèctrica. El foc va devorar el pulmó de Catalunya. Les comarques del Berguedà i el Bages van perdre més del 50 per cent de la superfície dels seus boscos. El 7 de juliol, els consellers Maria Eugènia Cuenca i Francesc Xavier Marimon van anunciar que compareixerien davant el Parlament a petició pròpia.

Durant aquests dies de desconcert i lluita impotent, no van faltar els qui s'aprofitarien de la desgràcia aliena. Uns estafadors van recórrer les comarques afectades pels incendis demanant diners per a una suposada associació de bombers. Aquesta associació, que denominaven Unió de Bombers de Catalunya, era inexistent. La Guàrdia Civil va aconseguir detenir un implicat i alertar de l'estafa els ciutadans.

Després de cinc dies d'intensa lluita contra les flames a les comarques del Bages i el Berguedà, el 8 de juliol es van considerar controlats els incendis. Els Consells de les dues comarques van demanar la declaració de zona catastròfica.

També el País Valencià va viure un estiu catastròfic, a conseqüència d'un foc que s'enduria milers d'hectàrees de boscos i moltes vides. Des del 4 de juliol, es van declarar incendis importants als Ports de Beseit, l'Alt Millars, Requena, Navarrés i a la Vall d'Albaida, on en total es van cremar gairebé 100.000 hectàrees de bosc, una xifra sense precedents que parlava per si sola del desastre ecològic.

El 5 de juliol el foc va arribar tan a prop del poble de Millars que només es podia respirar fum, calor i l'angoixa que havia deixat la mort de sis brigadistes la matinada anterior. Tots havien mort provant de sufocar les flames que s'havien originat a Dosaigües, quan una cortina de foc i fum van encerclar els dos vehicles d'auxili on viatjaven. Dos supervivents de la brigada van quedar greument ferits. En aquells dies ja eren disset les vides que s'havien perdut en els últims incendis dels Països Catalans.

La calma als boscos va durar pocs dies. El 14 de juliol es va declarar un incendi forestal a Montcada i Reixac que va destruir una línia d'alta tensió i va deixar 22.000 vivendes del Maresme sense llum. L'endemà van aparèixer nous focs a Llagostera i el Berguedà, seguits dels de Maçanet de la Selva i Banyoles. A la Riba (Alt Camp) un incendi va causar lleus intoxicacions a diversos veïns i va estendre el pànic entre la població davant la proximitat de les flames. El foc més difícil d'apagar va ser el del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà. Tot i que la superfície cremada d'aquest incendi era reduïda, la combustió era subterrània i anava rebrotant en diferents punts del bosc quan els bombers creien que l'havien apagat.

El 10 d'agost van aparèixer nous incendis que van cremar 9.000 hectàrees en una setmana. Aquests focs van cobrar-se la vida d'un monjo de la cartoixa de Montalegre i van quedar ferits quatre bombers en un accident de l'helicòpter de comandament dels Bombers de Tarragona. L'helicòpter havia anat a inspeccionar un incendi al terme de Vandellòs, al Baix Camp. La Generalitat va calcular les pèrdues entre 12.000 i 15.000 milions de pessetes i va aprovar mesures d'ajut a les zones afectades. En el conjunt de l'Estat espanyol els incendis havien destruït 300.000 hectàrees.

Els grans focs d'aquesta setmana d'agost es van iniciar al Montseny, la Selva, el Maresme i el Penedès. L'11 d'agost, els focs del Montseny i la Selva es van unir en un sol front i van arrasar més de 8.000 hectàrees. La situació va obligar la Generalitat a activar el nivell de gravetat 2. El mateix dia, tres incendis es van declarar al voltant de Barcelona i van causar la mort d'una persona. La simultaneïtat dels fronts va fer témer que els incendis fossin conseqüència de l'acció premeditada de piròmans.

Les altes temperatures, que van arribar als 40 graus a Tarragona, Lleida i l'interior de Barcelona, van propiciar una altra onada d'incendis forestals. Les zones afectades el 23 d'agost van ser de nou el Bages, la Selva i el Pallars Sobirà. Altres focus es van iniciar en els dies següents als boscos de la Noguera, que van ser controlats el dia 25. Altres van afectar el Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat.

Catalunya havia viscut dos mesos de catàstrofes en tots els seus punts, i quan semblava que ja havia passat el pitjor, el relleu el va prendre la Franja de Ponent. La gran tragèdia de l'incendi que es va declarar al setembre a la Terra Alta va ser la mort de quatre bombers de la Generalitat el dia 14. El camió en què viatjaven va ser envoltat per les flames en un camí forestal quan participaven en les tasques d'extinció. El foc no es podia aturar perquè el vent el revifava amb força.

Finalment, el 18 de setembre es van controlar tots els focs de les comarques de Tarragona. El cap de bombers de Tarragona, Francesc Riocabo, que havia tingut un accident d'helicòpter durant l'extinció d'un incendi a Vandellòs el 13 d'agost, moria aquella mateixa jornada després de 36 dies en estat molt greu.




El debat general sobre la prevenció i extinció d'incendis es va iniciar el 23 de setembre al Parlament de Catalunya. El ple es va acabar sense que el grup majoritari i l'oposició acostessin posicions. La Cambra catalana va aprovar, únicament amb el suport de la coalició de Convergència i Unió (CiU), una resolució on felicitava el govern català per la seva actuació en aquest camp. L'oposició (els grups del PSC, ERC, IC i PP) va mantenir la reprovació a la política antiincendis de la Generalitat. El 26 de setembre, el president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va criticar l'actuació de CiU en el debat sobre incendis, que va titllar de "resistència numantina" davant els atacs "irresponsables" de l'oposició.

A l'última sessió del ple monogràfic sobre els incendis es van aprovar dotze propostes de resolució, que reclamaven al govern la redacció de plans d'emergència comarcal i municipal i l'obligatorietat que els propietaris que facin tales d'arbres retirin del bosc les restes no comercialitzables. Tanmateix, CiU i ERC van consensuar l'increment del nombre d'efectius aeris i negociar amb el ministeri de Defensa la utilització d'helicòpters militars i donar les ordres perquè es tallés la vegetació de les vores de les carreteres fins a una distància de cinc metres.

L'oposició va decidir crear una comissió d'estudi conjunta per analitzar les causes dels incendis i les mesures necessàries per evitar-los. Les conclusions d'aquesta comissió serien proposades al Parlament en forma de proposició no de llei.

Al País Valencià, el conseller de Medi Ambient, Emèrit Bono, va presentar el 16 de novembre un nou pla de prevenció i extinció de focs forestals per al 1995 que suposava un increment del 36,2% respecte al pressupost del 1994. Es preveia dedicar 9.000 milions de pessetes a la prevenció d'incendis i a la reforestació.

Però l'atzar va fer que el 1994 no fos l'any del foc només a la Mediterrània occidental, sinó que altres racons del món van patir catàstrofes sense precedents. Cal destacar el foc que va arrasar la rodalia de Sydney, Austràlia, iniciat el 3 de gener, i el de l'illa d'Isabela, de l'arxipèlag de les Galàpagos, que va començar l'11 d'abril.

Durant dues setmanes, el pitjor incendi del segle, el d'Austràlia, va cremar més de 600.000 hectàrees i va prococar nombroses víctimes, entre les quals hi va haver quatre morts i desenes de milers de persones que van haver de fugir dels barris perifèrics. Més de 10.000 bombers i voluntaris es van veure impotents per controlar les flames de més de cent metres d'alçada que destruïen cases, blocs de pisos i hospitals. En aquest incendi de Nova Gal·les del Sud, la superfície cremada, que comprenia les reserves forestals del Reial Parc Nacional i de les Muntanyes Blaves, era l'equivalent a la meitat de Catalunya.

L'altra gran catàstrofe provocada pel foc en el nostre planeta durant l'any 1994 va ser la de les illes Galàpagos. L'11 d'abril va començar un incendi forestal a l'illa d'Isabela, la més gran de l'arxipèlag de les Galàpagos, situada a mil quilòmetres del continent americà, a la ratlla de l'Equador. Les autoritats equatorianes van demanar l'ajuda internacional. Però aquesta es va fer esperar, tot i que els Estats Units i el Canadà havien anunciat que hi enviarien experts per estudiar què s'hi podia fer.

A principis de maig, les flames continuaven devastant l'illa d'Isabela sense que s'hagués rebut l'ajuda internacional i sense que s'hagués arribat a un acord sobre els mitjans que s'havien d'utilitzar per controlar l'incendi, que ja havia destruït 10.000 hectàrees de vegetació. Les autoritats equatorianes van assenyalar que l'incendi havia estat produït per uns visitants furtius de l'illa que havien abandonat un foc encès en una de les zones volcàniques pròximes al lloc de cria de les famoses tortugues de l'arxipèlag. Els encarregats de lluitar contra les flames van ser dos-cents militars equatorians ajudats per guardes forestals i voluntaris. Tot i que, teòricament, les illes Galàpagos eren un dels espais més protegits de la terra, en la pràctica la manca de vigilància va permetre l'incident que va provocar la catàstrofe i l'ajut internacional no va arribar.

dimecres, 5 de juny del 2013



COMMEMORACIÓ DEL DIA DE LA LLUITA
CONTRA LA INCINERACIÓ.

 

El 24 d’abril és el Dia contra la incineració a Montcada i Reixac

 
Perquè és aquest dia?:

El passat 14 d’abril el departament jurídic de LAFARGE es posava en contacte amb la Plataforma Antiincineració de Montcada i Reixac i l’agrupació de veïns de Can Sant Joan via Burofax, per tal d’informar-los que la utilització del logo corporatiu de LAFARGE serà denunciat per la via civil o penal.

Segons explica l’empresa LAFARGE la utilització del seu logo corporatiu implica una clara intenció denigratòria i implica expressions objectivament ofensives i difamant.

Dimecres 24 d’abril de 2013 coincidint amb la xerrada que la Plataforma Antiincineració organitzava al Kursaal al barri de Can Sant Joan, una iniciativa de denuncia i desobediència va sorgir des de les xarxes (twitter, facebook...) difonent la imatge de la discòrdia.
 
Aquesta és la imatge  que a cabrejat al “monstre de ciment”.

 

 
#LAFARGECENSURA
#OBRIMVIES
#Escamot1917
 
 
 

diumenge, 12 de maig del 2013

Pla de Rocamora


PLA DE ROCAMORA L'ENTORN NATURAL OBLIDAT

 
 video campanya
 SALVEM L'ENTORN NATURAL AGROFORESTAL DEL PLA DE ROCAMORA

Degradació entorns de Can Rocamora: